crida per a una aliança per al coneixement de la biodiversitat
visío > objectius > etapes següents > signeu >
visío
Durant les dues darreres dècades, s’han dut a terme importants progressos en la digitalització dels coneixements històrics en el camp de la biodiversitat, així com en l’accessibilitat a la informació sobre biodiversitat a través de les dades obertes. La suma d’esforços han donat lloc a nombroses associacions i xarxes de treball internacionals, projectes nacionals, regionals i institucionals, així com incomptables contribucions individuals. Aquestes col·laboracions engloben diversos àmbits d’investigació en diversitat biològica i medi ambient, agències governamentals i organitzacions no governamentals, projectes de ciència ciutadana i el sector privat.
Malgrat això, els esforços actuals són encara ineficients i inadequats per donar resposta a la necessitat global de disposar de dades precises sobre les espècies de tot el planeta, així com sobre els patrons i tendències de canvi en el camp de la biodiversitat. Els reptes més importants a abordar són:
-
desequilibris en les implicacions regionals sobre activitats relacionades amb la informàtica de la biodiversitat
-
progressos desiguals pel que respecta a la mobilització i accés a les dades de biodiversitat
-
absència d’identificadors únics i estables per als registres
-
protocols redundants i incompatibles per a la neteja i interpretació de les dades
-
absència de mecanismes funcionals que permetin als experts la verificació i millora de les dades
A partir del reconeixement de la necessitat de millora en la coordinació dels diversos esforços a tots els nivells, la Infraestructura Mundial d’Informació sobre la Biodiversitat (GBIF) va organitzar la segona Conferència Global d’Informàtica de la Biodiversitat (GBIC2) el juliol de 2018 amb l’objectiu de proposar un mecanisme de coordinació per desenvolupar un full de ruta conjunt en el camp de la informàtica de la biodiversitat.
Els participants en el GBIC2 van arribar a un consens respecte a la necessitat d’establir una aliança global per al coneixement de la biodiversitat, basant-se en exemples com els de l’Aliança Global per a la Genòmica i la Salut (GA4GH) i les comunitats de programari obert com la Fundació de Programari Apache. Aquestes iniciatives proporcionen models interessants, amb fonts de finançament descentralitzades i una governança independent, que permeten combinar els recursos i desenvolupen solucions sostenibles per afrontar les necessitats comunes.
Una millor cooperació, una millora de la gestió de les dades existents i un desenvolupament coordinat de noves fonts de dades podrien generar una base de coneixement integrada i interrelacionada per a tots els àmbits de la biodiversitat –difosa de forma gratuïta i oberta per a tothom que la necessiti o estigui interessat a fer-la servir. Posar en funcionament un sistema com aquest permetria integrar els actuals coneixements científics en biodiversitat en el si de processos de presa de decisions racionals i oportuns, fonamentant un futur sostenible.
Objectius
Els participants en el GBIC2 proposen la següent visió polifacètica amb la finalitat de definir els objectius per a _una aliança global per al coneixement en biodiversitat_:
Suport a la ciència i a la planificació basada en evidències científiques
1. Facilitar coneixement i comprensió respecte a la biodiversitat, a través de formes que respectin els requisits de la recerca científica i que permetin de mesurar i avaluar correctament la biodiversitat amb finalitats socials.
2. Servir de fonament per a la recerca en biodiversitat i en ciències de la informació, i ser útil per a la comprensió del funcionament i l’estat dels sistemes naturals.
3. Posar a l’abast una plataforma que permeti la millora constant de la nostra comprensió de la biodiversitat, preservant, desenvolupant i millorant els coneixement actuals.
Suport a la ciència oberta i les dades obertes
4. Suprimir les barreres per a l’accés lliure i gratuït de dades i adoptar els principis FAIR (Wilkinson et al. (2016)) per a les dades de biodiversitat.
5. Descriure tots els recursos de dades amb metadades de qualitat que garanteixin la reutilització present i futura.
6. Assegurar que tots els registres de dades es conserven en repositoris estables i persistents.
7. Permetre el manteniment col·laboratiu, l’anotació i la millora de totes les dades, per part de professionals destacats i comunitats d’experts.
8. Permetre als proveïdors de coneixements i expertesa veure llurs contribucions completament enregistrades, reconegudes i acreditades.
9. Fer el seguiment de l’origen i de l’atribució de totes les fonts d’informació.
Suport a les dades biodiversitat altament connectades
10. Mobilitzar representacions digitals estructurades de fonts de dades històriques, incloses les col·leccions de museus i la literatura.
11. Garantir que totes les noves observacions i mesures siguin accessibles en representacions digitals estructurades, tan aviat com sigui possible a partir de la captura de les dades.
12. Facilitar la combinació, la consulta i l’anàlisi de les diferents classes d’informació sobre biodiversitat (distribució, trets, gens, etc.) com a un tot interconnectat.
13. Treballar amb altres comunitats i infraestructures de recerca per assolir una interoperabilitat amb les dades ambientals terrestres, les ciències socials i altres fonts de recursos.
Suport a la col•laboració internacional
14. Abordar les necessitats vinculades a la informàtica de la biodiversitat a totes les regions i per a tots els sectors.
15. Garantir finançament per al manteniment dels serveis i dels components que la comunitat identifica com a fonamentals en el si d’una infraestructura de coneixements compartits.
16. Desenvolupar punts de vista flexibles i col·laboratius per dissenyar, construir i mantenir tots els components d’aquesta infraestructura de coneixements compartits.
17. Permetre als actors clau de cada país i regió adoptar i beneficiar-se dels progressos en termes d’infraestructura, eines, serveis, pràctiques i capacitats.
18. Permetre la participació completa i la col·laboració amb tots els grups d’actors, a totes les regions, en totes les etapes, des de la producció de dades fins a llur anàlisi i les aplicacions que se’n deriven.
19. Permetre la repatriació de dades que sostenen la ciència i la formulació de polítiques en tots els països i regions.
20. Garantir un accés efectiu a les dades, així com al seu ús, en tots els àmbits –internacional, regional, nacional i local.
21. Reconèixer i donar suport al paper de les inversions regionals, nacionals i locals, com a components importants i efectius en un context internacional.
22. Superar les barreres que limiten la compartició i l’ús de dades en qualsevol idioma o cultura.
23. Donar suport a la implementació pràctica d’acords internacionals vinculats a l’accés a les dades i que beneficiïn la seva compartició.
Etapes següents
Tots els actors interessats en la producció, gestió, ús i integració de dades relacionades amb la biodiversitat mundial estan convidats a contribuir a l’establiment d’aquesta aliança global per als coneixement en biodiversitat tal com estan plantejats, col·laborant amb els següents propòsits inicials.
Visiteu la pestanya Discussió de la web per fer contribucions en cadascun dels cinc temes. Les contribucions en llengües diferents de l’anglès són benvingudes.
Augmentar la participació
El taller tècnic, el seu informe i aquesta crida a l’acció han estat preparats per a la comunitat internacional. Les persones i institucions interessades en la mobilització, la millora, la integració i l’ús d’informació sobre biodiversitat resten convidades a donar-hi suport signant o subscrivint-se al web de l’aliança per mantenir-se al corrent de les properes actualitzacions.
Avaluar els models
Per respondre a les necessitats d’aquesta comunitat d’actors diversa i complexa és necessari anar més enllà d’allò assolit fins aquí. Models sorgits d’aliances, coalicions i consorcis similars (com “Apache Way” basat en el mèrit, emprat per nombrosos projectes de programari obert) poden guiar i aportar informació per a plantejaments a més llarg termini. Resten qüestions importants a l’aire, vinculades a les condicions d’adhesió (personal, institucional o ambdues).
Aclarir l'abast i els resultats previstos
Una millor cooperació aportarà, sense dubte, nombrosos avantatges significatius i una major eficàcia en l’àmbit de la informàtica de la biodiversitat, però l’objectiu final és el d’assolir un impacte sobre la ciència, les polítiques públiques i sobre la societat. Els participants en el GBIC2 van proposar integrar diferents actors clau –grups de recerca, sistemes d’informació taxonòmica, el CDB, l’IPBES, la FAO, organismes conservacionistes, i altres comunitats d’usuaris– amb l’objectiu d’establir una gamma de problemàtiques més àmplia i de casos d’ús assolibles per contrastar els progressos efectuats. Aquests haurien de ser prou precisos i detallats per orientar noves prioritats en termes de planificació, desenvolupament i implementacions col·laboratius.
Identificar les parts interessades
Entendre el panorama de les parts interessades en aquesta aliança és una tasca complexa atès l’elevat nombre d’activitats, d’objectius superposats i de llur implementació per la via de programes de treball en diferents línies temporals i escales de responsabilitat. Si aquesta complexitat no és tinguda en compte, el risc de conflictes involuntaris o de duplicació d’esforços és rellevant. El GBIF coordinarà una xarxa d’anàlisi inicial –amb límits ajustats i clars– amb l’objectiu de definir rols, responsabilitats i relacions entre les diverses organitzacions, especialment a escala internacional, regional i nacional. Aquesta feina permetrà a l’aliança identificar serveis indispensables que hauran de ser posats en marxa o mantinguts, i mostrar les oportunitats per unificar les tasques i portar-les en un mateix sentit.
Adoptar projectes de prova de concepte
Un dels objectius principals de l’aliança és facilitar a les parts interessades convergir al voltant de les necessitats comunes i desenvolupar projectes sostenibles per generar eines, serveis, models i recursos que contribueixin a la creació d’un sistema de coneixements digitals interconnectats. Es requeriran processos formals per prioritzar, incubar, desenvolupar i mantenir aquests projectes. A curt termini, serà interessant identificar les activitats en curs que sostenen la visió d’una aliança oberta i que poden ser adoptades com a prova de concepte. Aquests projectes ofereixen lliçons que poden incorporar-se en futurs models de governança, alhora que donen exemples precoços de cooperació en el si de l’aliança. Cerquem suggeriments sobre activitats existents que puguin tenir valor com a prova de concepte, no tan sols en el desenvolupament del programari o en la gestió de les dades, sinó també en altres àmbits com la millora de les capacitats i la planificació sostenible.
Gràcies a Jordi Torallas i Boucharlat i Carles Dalmases Llordes per aquesta traducció
